ous benedictina

El Brunch (o quan l’esmorzar de forquilla esdevé “posh”)

De fa uns anys cap aquí segurament hauràs vist com en locals on abans s’oferia el cafè amb llet i la pasta de tota la vida, el bikini o l’entrepà de truita, per posar alguns exemples, ara s’ofereix brunch, i en la majoria de casos, s’ofereix en anglès perquè queda més cool.

Són llocs que fàcilment identificaràs gràcies a les pissarres a peu de vorera o a les vidrieres decorades amb lletres vistoses (i molta coloraina amb predomini del verd, sobretot), cors i floretes, tot anunciant que hi trobaràs el millor brunch.

local de Barcelona on s’hi ofereix brunch

Tot envoltat, com no, d’una aura healthy, esnob, bio i ecosostenible que de ben segur cridarà l’atenció d’aquells que, encegats per les recomanacions que els arriben a través de les xarxes de part de tota mena d’influenciadors, i amb el pànic de no sentir-se prou a la moda, es veuen obligats a canviar d’hàbits cercant, en aquest cas, una alternativa a l’esmorzar tradicional. Com si l’entrepà de pernil de sempre o la truita d’alls tendres i gambes frenessin l’avenç sociocultural de la nostra terra.

Què és el Brunch?

Si fem referència al mot en si mateix, brunch és la unió de breakfast i lunch (esmorzar i dinar). En català la barreja d’aquests dos mots vindria a ser esmorinar, esminar, esinar o esnar… digues-li com vulguis. És fàcil deduir, doncs, que el brunch és l’àpat que d’una manera un xic abstracta pots fer entre l’esmorzar i el dinar. Pot ser a mig matí, si no has esmorzat, i així ja mates esmorzar i dinar d’un tret. O quan s’acosta l’hora de dinar i estàs mort de gana perquè no has esmorzat però el teu estómac (que fa estona que crida) no pot esperar fins a l’hora de dinar; llavors t’entaules abans d’hora i fas un bon tiberi.

Tota hora és bona pel brunch perquè tota hora és bona per entaular-se i gaudir d’un bon àpat. Però si fem cas al seu origen, el brunch només s’hauria d’oferir entre les 10 i les 13 hores, més o menys. Sense anar més lluny, si volteu per Barcelona (aquella ciutat mediterrània de caràcter afable, oberta al món, coneguda arreu pels toros i les sevillanes -tot molt català- i que va perdent autenticitat a passos agegantats), veureu que s’ofereix brunch a cada cantonada i a qualsevol hora del dia. Però, què té de brunch tota aquesta oferta que ens assalta de fa uns anys cap aquí?

Quin és l’origen del brunch.

Per estalviar paraules i estona de lectura, serem concisos i ens centrarem en l’autèntic brunch, no pas en el que pugueu trobar arreu i que potser no hi té res a veure.

El terme brunch neix a Anglaterra a finals del segle XIX. Els empleats de les famílies de l’elit britànica deixaven preparats grans banquets perquè els seus patrons gaudissin el diumenge d’una gran varietat de menús diferents mentre ells (els empleats) s’agafaven el dia lliure.

Aquesta tendència s’anà estenent arreu, però seria als Estats Units on agafaria més rellevància cap allà al 1930. El brunch, doncs, originalment s’entenia com un àpat pensat per a servir-se els diumenges, no cada dia i a tothora. I als Estats Units arrelà com la manera perfecta de recuperar energies l’endemà d’una nit de festa.

En què consisteix el brunch.

Ara que ja coneixem el seu origen, veurem en què consisteix aquest àpat pensat perquè el comensal disposi d’un ampli repertori de menges per a triar i remenar.

Deixant de banda el munt de variants que ofereix el brunch, per començar, en l’original, no hi poden faltar els ous en qualsevol de les seves variants. La més estesa, però, és a la benedictina: la clàssica torrada de pa amb bacó o cansalada i ous escalfats. Ja se’t fa la boca aigua, oi?

ous a la benedictina

Hi trobarem també pa: pa integral, pa de motlle, de cereals, etc. Hi haurà també embotits, formatge i salsitxes. Tampoc hi faltaran els dolços, cereals i melmelades.

La fruita també hi juga un paper important, en el brunch. En melmelades o compota, en macedònia, pelada, per exemple, o sense pelar. També hi tenen cabuda els làctics en totes les seves variants: formatges frescos, d’untar, iogurt o quefir.

I no hem d’oblidar els dolços, en un brunch. Tota mena de brioixeria és valida, per industrial que sigui. Croissants, muffins, magdalenes, ulleres. I per acabar-ho d’arrodonir, es poden preparar uns canapès o torradetes amb cremes de formatges, patés i carpaccios. I fins i tot, hi podem trobar entrepanets vegetals amb tonyina, per exemple (aquell peix que, junt amb el salmó, fa les delícies dels que no mengen res d’origen animal).

exemple de brunch

Per últim, en quant a begudes, en un brunch, hi haurà cafès, infusions, sucs de fruita i sucs vegetals. I passades les 12, si la cosa s’allarga, es normal que ens ofereixin begudes alcohòliques com vi, cervesa o licors.

Com veus, el brunch, degut a la diversitat de productes que ofereix, seria un poti poti de tot el que et puguis imaginar. És com concentrar en un sol àpat tot el que et pots arribar a menjar en els diversos àpats d’un sol dia, o d’una setmana.

Brunch o esmorzar de forquilla?

Com en tot, el brunch té els seus amants i detractors. I és normal que sorgeixin les comparacions. Per a molts és la versió descafeïnada de l’esmorzar de forquilla, i per d’altres en serà la versió saludable, ja que no tothom té estómac per empassar-se un plat de callos, o de cap i pota, per esmorzar. El concepte és ben diferent.

Els esmorzars de forquilla no sorgiren pensant en satisfer els desitjos de la noblesa ni les elits, ni per curar ressaques. L’esmorzar de forquilla era l’esmorzar amb què la gent del camp, traginers i venedors de mercat començaven el dia per afrontar la llarga jornada que se’ls venia. D’aquí que els plats siguin més calòrics i contundents. A banda que era una manera de fer cuina d’aprofitament, si no: què n’hem de fer de les mandonguilles que van sobrar d’ahir?

els callos d’El Tiberi

I tu, ets més de brunch o d’esmorzar de forquilla?

A El Tiberi ho tenim molt clar. Sense desmerèixer cap tendència a l’hora de menjar, som uns grans defensors de la cuina tradicional catalana. El brunch és un opció diferent i divertida a tenir en compte, i tant! Però a nosaltres ens agrada fer bullir l’olla i preservar les receptes de les avies; som de cassola i de fer xup-xup, tal i com podràs comprovar en els nostres bufets lliures.

Per què no ens vens a veure? Ens trobaràs durant tot l’any a El Tiberi de Tarragona i durant els mesos d’estiu al El Tiberi de l’hotel Yola d’Altafulla. T’animes? Pots consultar horaris i contacte aquí.

T’hi esperem!

Desplaça cap amunt
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis. Si continues amb la navegació pel web de El Tiberi entenem que acceptes el seu ús. Per a més informació visita la   
Privacidad