A El Tiberi oferim bufet lliure des de l’any 1981. Més de 40 anys cuinant receptes tradicionals de cuina catalana per a tots aquells que s’acosten al nostre restaurant amb ganes d’escollir i provar diferents plats.
I és que aquesta és la gràcia dels restaurants bufet: els comensals hi veuen una gran oportunitat de tastar diferents plats, a preu tancat i sense límit.
Però t’has preguntat mai quin és l’origen del bufet lliure? A continuació t’expliquem l’origen i algunes curiositats de la paraula bufet.
Antecedents en els bufets de l’Antiguitat
Si mirem enrere, topem amb els grans banquets grecs i romans. En l’Antiga Grècia, els banquets eren molt usuals entre homes il·lustrats, tant en Atenes com en Esparta.
Aquets banquets consistien en grans reunions on els convidats s’acomodaven al voltant de la taula amb fonts de menjar preparades per esclaus. Eren esdeveniments socials dedicats a la ingesta de vi i de grans quantitats de menjar mentre es conversava o es debatia de filosofia.
Origen de la paraula buffet
La paraula buffet, però, va ser encunyada en la cort francesa del segle XII, on es va utilitzar per primer cop, però no fent referència al format de servei gastronòmic sinó per a referir-se a les taules (mobiliari) en les que se servien els aliments.
Igual que en l’Antiguitat, durant l’Edat Mitjana els banquets ocupaven un lloc essencial en la vida social de les classes altes
Bufet com a fórmula gastronòmica en temps de la Revolució Francesa
El regnat de Lluís XIV durant el segle XVII s’associa amb el moment de major esplendor de la gastronomia francesa. És llavors quan es produeixen importants canvis en la cuina i presentació dels plats.
La Revolució Francesa en el segle XVIII va ser l’encarregada de fer del bufet un sistema gastronòmic popular. El moviment igualitari va fer que moltes pràctiques fins llavors reservades a la noblesa se socialitzessin per arribar al ciutadà comú.
Així va ser com el bufet s’estengué als restaurants populars, encara que amb una lleugera variació: els cambrers servien els plats per evitar excedir-se en el consum, i després el propi comensal els portava a la seva taula.
Més endavant, en el segle XIX, el format bufet arribaria a varis països anglosaxons. A Anglaterra, el bufet es va fer popular sobretot per servir els esmorzars i a l’hora del te.
L’origen suec del bufet
I com no, el bufet també arribà a Amèrica. I ho va fer gràcies als Suecs. Aquests, a principis del segle XVIII, van convertir el “vermutet” d’abans del sopar en el mateix sopar. Anomenat “smörgasbord”, aquest bufet, s’utilitzava per alimentar els hostes famolencs que arribaven després de recórrer llargues distàncies.
Aquesta tradició sueca va guanyar fama internacional per primera vegada durant els Jocs Olímpics d’Estocolm de 1912, quan els restaurants de la ciutat van oferir smörgasbords per a les masses famolenques que havien acudit als jocs.
Però no va ser fins a l’Exposició Universal de 1939 a Nova York on els nord americans van poder gaudir d’aquest format dins del pavelló suec gràcies al restaurant Three Crowns que hi presentà la seva cuina en format bufet.
El bufet a Las Vegas dels anys 40
De com la fórmula bufet agafà fama per tot Amèrica, n’hauríem de donar les culpes a en Herb McDonald, un empleat d’El Rancho Vegas (un casino de Las Vegas) que per allà al 1945, potser perquè havia sentit a parlar dels smörgasbords de Suècia, va començar a oferir menjar als jugadors del seu casino les 24 hores del dia al preu d’1 dòlar.
Així va néixer el Buckaroo Buffet. Malgrat que el casino perdia diners amb el seu bufet, l’important era que retenia els clients dins del casino jugant el màxim de temps possible.
Per què ens agraden tant els bufets?
Poder menjar al teu aire, la disposició dels aliments ben col·locats, els colors cridaners i vius de les verdures i les amanides, les salses i guarnicions, i els postres llaminers a la vista, fan que la boca se’ns faci aigua quan arribem amb gana a un bufet.
Altres factors que converteixen els bufets en opcions interessants i apetibles, són el preu tancat (i apte per a totes les butxaques), i la possibilitat de provar tot el que se’ns ofereix sense límit.
Malbaratament alimentari
Però menjar sense límit, també comporta certs riscos.
S’estima que a Catalunya llencem uns 35 kg de menjar per persona i any, mentre que al món hi ha uns 800 milions de persones que no tenen menjar suficient.
Els bufets lliures, si no es gestionen correctament, poden ser una font de malbaratament alimentari important.
No són pocs els establiments que recomanen als clients no excedir-se amb el que es posen al plat. I malgrat que des de fa molt anys es fa pedagogia a favor de la sostenibilitat i en contra del malbaratament de recursos, encara topem amb usuaris que s’omplen el plat amb més menjar del que acaben ingerint.
Cal menjar amb cura, de manera assenyada, sense deixar els plats plens amb menjar que, per golafreria, no ens hem pogut acabar i que haurà d’anar a la brossa.
Cuina d’aprofitament
Una manera molt pròpia de la cultura gastronòmica catalana d’evitar el malbaratament alimentari és la cuina d’aprofitament.
L’exemple més clar el trobem amb els sobrants de la carn d’olla, del que en podem fer canelons o croquetes.
Les melmelades i els envinagrats, per exemple, eren formes de conservar aliments de temporada que d’altra banda, per tenir-ne en excés al rebost, se’ns podien fer malbé.
A part de les conserves, existeixen un munt de receptes que ens serviran per aprofitar els aliments sobrants dels àpats. Amb la cuina d’aprofitament col·labores a minimitzar la quantitat de menjar que es llença i, a més, estalvies diners.
Altres curiositats de la paraula bufet
T’han clavat mai un bufet?
La paraula bufet admet diferents significats. Alguns ben curiosos com el que acabem d’esmentar; sí, sí…que et clavin un bufet és el mateix que si et claven un bufetada.
I segur que també has sentit a parlar dels bufets d’advocats. Però referent a la gastronomia trobem altres accepcions de la paraula bufet.
Per exemple: el bufet pot fer referència tant al moble on es desa el parament de les taules (coberts, tovalles, vaixella…), o al mateix assortit de menges a la vista del consumidor preparades per a ser servides.
I a El Tiberi, en preparar els bufets perquè els clients se serveixin el que més els ve de gust, ja fa molt de temps que hi tenim la mà trencada.
Mira com eren els nostres bufets als inicis d’El Tiberi a principis dels anys 80.
El bufet lliure, d’altra banda, faria referència a l’autoservei en què per una quantitat de diners fixa el client pot tastar tants plats com desitja.
També trobem la patata del bufet. Producte tradicional de la comarca d’Osona, i considerada originària de la Bretanya francesa. És una patata recuperada com a producte de la terra gràcies, sobretot, al Mercat de la Patata del Bufet de la vila d’Orís.
T’han vingut ganes de venir al bufet d’El Tiberi i tastar els nostres plats de Cuina Tradicional Catalana?
Pots fer la teva reserva ara mateix:
TRUCA AL +34 977 24 28 96
T’hi esperem!