Tots Sants i Halloween

“Quan una tradició en desplaça una altra, és perquè la nova és més útil?”

Seria correcte afirmar-ho?

Si canviem de nevera és perquè la que tenim s’ha espatllat; no la canviaríem pas si encara refredés com quan la vam comprar nova, oi? I a banda de refredar més, segur que la nevera nova serà més lluent o tindrà més estris. Bé, ara en diríem una “Smart Nevera”. Ens passa el mateix amb Tots Sants i Halloween?

Si ens endinsem en les tradicions, descobrim que la Castanyada és una de les festes més arrelades de Catalunya. Una de les que més esperen grans i petits. Però sabies que va lligada a Tosa Sants?, el dia en què recordem aquells qui ja no són entre nosaltres.

Tots Sants té origen en una tradició pagana que se celebrava que se celebrava a tot Europa en la qual se celebrava la fi de la collita i la bonança econòmica amb el culte a les ànimes dels familiars morts. Hi havia la creença que per cada castanya que es menjava aquella nit, una ànima era alliberada del purgatori.

Tot i que la gran majoria prefereix continuar amb la tradició  de casa, amb les castanyes, els moniatos i els panellets, altres, principalment els més petits, s’han vist seduïts per una tradició forana que té els incentius del terror i el misteri, unes decoracions vistoses i les disfresses com a principal reclam.

Castanyada VS Halloween

La nit del 31 d’octubre, la Castanyada des de fa molts anys conviu a casa nostra amb la tradició del Halloween.

Halloween vs Castanyada

La Castanyada

La Castanyada és una celebració del cicle d’hivern que ens arriba de les “libertas decembrica” d’època romana.

No oblidem el panellets: uns dolços que eren una mena d’ofrena funerària que es feia a les tombes dels morts i que també se servien en l’àpat honorífic que es feia després de la mort d’algú de la família.

Amb els anys, però, la celebració ha agafat un caire més festiu. Les castanyeres surten als carrers, i amics i familiars es troben per passar-s’ho bé i fer un bon sopar en què els postres seran les castanyes, els moniatos i també panellets. Una celebració que afalaga la quitxalla convertint-la en protagonista.

Halloween

Hi ha diverses teories sobre l’origen d’aquesta festa popular, però la que té més pes és la que ens remunta a la cultura Celta del Nord d’Europa. El dia 31 d’octubre es celebrava a Anglaterra, Escòcia i Irlanda la festivitat del Samhain, el déu dels morts. Aquell dia els esperits dels difunts tornaven acompanyats de bruixes per trobar un cos i posseir-lo. Per evitar-ho, totes les cases apagaven els llums i, fins i tot, es disfressaven de bruixes i dimonis per confondre els esperits, i es feien llums amb carbasses buides i amb una espelma al seu interior. El que en diríem “Jack-o’-lantern

Més endavant, el cristianisme va marcar el primer dia de novembre com a dia de Tots Sants. Consegüentment, el 31 d’octubre es convertí en “All Hallows Eve“, que en anglès antic volia dir la vigília de Tots Sants. Actualment, la festa es nodreix de disfresses d’ànimes errants i esperits que vaguen durant la nit pels carrers de les ciutats.

Si pensem que les nostres tradicions seran substituïdes per les de fora: no és tan evident, perquè totes dues tenen la mateixa arrel i sentit, el que canvia és la manera de celebrar-ho i totes dues formes són igual d’interessants. I una vegada més, els infants són els protagonistes d’aquestes dates, juntament amb el record proper dels familiars que ja no hi són.

La Castanyada i Halloween conviuran per sempre més. La primera sobreviurà en els tallers de panellets que es fan a les escoles, junt amb la fascinació que desperten les castanyeres i les rondalles. La segona ha arribat per quedar-se molt de temps, amb les carabasses, la pirotècnia, les pel·lícules de terror, les disfresses i el “Truco o Trato”.

Coco (Disney Pixar)

BONA CASTANYADA A TOTS I BON HALLOWEEN TAMBÉ

Scroll to Top
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis. Si continues amb la navegació pel web de El Tiberi entenem que acceptes el seu ús. Per a més informació visita la    Política de Cookies
Privacidad